| Nom científic | Citrus limon |
|---|---|
| Nom comú | Llimoner |
| Alçada | 6m |
| Cultiu | Fàcil |
| Situació | Exterior |
| Descripció | Arbre frutal perenne de forma oberta, amb una fusta dura de color groc. Les seves branques són espinoses, flexibles i punxegudes. Té fulles grans, dures, de forma ovalada i de color verd intens amb puntets clars si es miren a contrallum. Les seves flors són oloroses, de color rosa abans d’obrir-se i blanques després. El seu fruit és groc, ovoide i de polpa sucosa i àcida. La llimona és molt rica en Vitamina C. |
| Floració | Primavera |
| Multiplicació | S’acostuma a plantar l’arbre directament. |
| Sustrat (terra) | Necessita una terra arenosa, fèrtil, profunda, de bon drenatge, amb una sal·linitat baixa. Plantat a ple sol, ambient càlid i arrecerat del vent. |
| Reg | Abundant deixant assecar el sòl entre rec i rec ja que no suporta les gelades. |
| Fertilització | Es recomana el Trivalent Bío d’Asocoa que és un adob especial que li va molt bé als cítrics i aumenta la producció del suc i el sabor. |
| Plagues | Botritis: Utilitzar Fungicida Total d’Asocoa. Orugues, pugons i caparretes: utilitzar l’Insecticida Concentrat d’Asocoa. |
| Tractaments | Necessita una exposició a ple sol, allunyat de les gelades i els vents. La poda ha de realitzar-se anualment eliminant les branques mortes, débils o malaltes. En cas de fongs, s’ han de retirar els fruits malmesos. |
| Utilitat | Com ornamental a exteriors. El seu fruit conté propietats medicinals i un elevat contingut en vitamines. La fusta s’utilitza per ebanisteria. |
| Truc | Un suc de llimona al aixecar-se al matí és un costum molt saludable. |
|